Patrimóniu culturali imateriali

Po “patrimóniu culturali imateriali” funt de cuntziderai is usàntzias, is rapresentàntzias, is genias, connoscéntzias, su knw-how -  cumenti puru is ainas, is fainas e is logus culturalis assotziaus ai cussus e totu, chi is comunidadis e sa genti riconnoscint cumenti a parti de su patrimóniu culturali cosa insoru.

Custu “patrimóniu culturali imateriali”, tramandau de una generazioni a s’àtera, est ricreau de continu de is comunidadis e de sa genti po corrispundi a s’ambienti insoru, po interàgiri cun sa natura e cun sa stória de issus e donat sentzu de identidadi e de sighidura, a manera de promovi s’arrispetu po sa diversidadi culturali e sa creatividadi umana.

Su “patrimóniu culturali imateriali” si manifestat puru me in is setoris chi sighint:

-          Usàntzias di espressionis oralis impari cun su linguatzu, cumenti a veiculu de su patrimóniu culturali imateriali;

-          Is artis de su spetàculu;

-          Is costumàntzias socialis, acuntèssias ritualis e is festas;

-          Is connoscèntzias e is pràticas chi pertocant a sa natura e s’universu;

-          S’artigianau tradizionali.

 

 Bogau de sa Cunvenzioni po sa salvaguàrdia de su patrimóniu culturali imateriali, 17 abrili 2003. 

 

Su teatru de uda

Sa stòria de su teatru de Uda est arrepresentada de is òperas de Arremundu Frèsia, chi est stètiu pàrrocu de sa bidda nosta de su 1926 finas capudanni de su 1960.

Franco Carlini at curau sa biografia e s’analis de is òperas de Fresia me in su lìburu cosa sua intitulau “Il Teatro”.

 

De Don Frésia si funt agatadas cuìndixi òperas cumprias e calincunu arrastu de intzimia de traballu, ma sigumenti sa biblioteca de issu, apusti motu est stètia spartzia infra is parentis, podit èssiri chi is àteras operas siant stètias  pérdias impari cun is prédicas po is chi fiat circau meda in is biddas de làcana po is festas mannas.

In totus is chi dd’anti connotu, Fresia at lassau arregordus bellus, cumenti a Parrocu e cumenti a òmini de teatru.

 

Sa filodramàtica ddu lassàt sodisfai sa passioni chi teniat po su teatru e ddu fiat di agiudu in sa missioni pastorali. In s’interis fadiat spassiai  is giòvunus e is piciocheddus de sa parròchia.

Is òperas fiant dirìgias personalmenti de issu e beniant arrepresentadas a intru de su magasinu bèciu de su monti granàticu (chi s’agatàt aundi imoi s’agatat su Banco di Sardegna) aundi iat apariciau unu palcoscenicu. “Ai lati del proscenio dipinse un Arlecchino e un pagliaccio anonimo, alti circa due metri, con sotto le scritte, rispettivamente, risum teneais, amici e castigat ridendo mores”. (*)

 

Is cumedias de Don Fresia beniant arrepresentadas in medas biddas de su Campidanu, po finas in Casteddu, e is filodramàticas de medas oratórius fiant sèmpiri in cica de is òperas cosa sua.

Si depit a Antoni Usai, chi fiat intzandu pàrrocu de Senorbì, chi iat scritu a màchina is cumedias faci a su 1960, fadendi manera de no perdi totu su materiali.

 

Funti disponìbilis custas òperas e si podint fintzas agatai in su lìburu de Carlini:

 

1.      In domu de su brabieri;

2.      Su flebòtumu;

3.       Ita susuncu;

4.       Ziu Perdu in Casteddu;

5.       Su sabateri- ossiat poburu ma onorau;

6.       Su sozzu e su marchesu;

7.       Su D.D.T.;

8.       Sa coo’e su burricu;

9.       Mah!...Passienzia…!

10.    A sa subasta;

11.    Sa guardia municipali;

12.    Un servo originale;

13.    Mi ollu fai santu;

14.    Cuncu Allicu fait testamentu;

15.    Fillu miu sordau.

 

 

 (*) Franco Carlini – Il Teatro