Patrimóniu Paesagisticu

Po paesàgiu si cuntzidèrat su terretóriu espressivu de identidadi. Su caràtiri de su paesàgiu dipendit de s’atzioni de fatoris naturalis, umanus e de sa interazioni cosa insoru.

 

Art. 1 del Codice dei Beni culturali e del paesaggio

SU PAESÀGIU UDESU

Su terretóriu de Uda, po cumenti ddu connosceus oindì, est frutu de sa manera cosa nosta de cumprendi s’ambienti i est testimóngiu puru de sa cultura e de sa storia cosa nosta. Po fai un esèmpiu, sa riserva de su WWF de Monti Arcosu no est sceti “Su padenti de mància mediterrànea prus stèrria de su Mediterràneo” ma s’arrecontat fintzas sa stória cosa nosta. Sa riserva fiat stètia criada gràtzias a su contributu de is tzitadinus chi cunsideranta s’Óasi de  Monti Arcosu unu beni de tutelai. Adduncas est testimóngia de sa storia de cussus òminis chi si fiant impenniaus diretamenti po sa tutela de unu beni pùbricu.

Ma su terretòriu de Uda no ispàciat cun sa riserva de Monti Arcosu ma si podit nai ca me is serrixeddas birdis dedicadas a pastura, seberadas dònnia tanti de padentis de eucalptu tipiu e de mància mediterrànea, acostau de siendas agrìculas mannas e piticas, si podit biri su cuntzetu chi is udesus tenint de su paesàgiu cosa insoru e torrai a trapicai sa stória de su mundu “agro-pastorale” udesu. Po fintzas sa sienda manna de is Minola si chistionat de unu tempus stóricu-sociali longu de Uda, cumenti puru unas cantu siendas dedicadas a s’allevamentu averant sa migrazioni de brabaraxinus a Campidanu



MONTI ARCOSU -  ÓASI DE SU WWF

S’òasi si sterrit po 3600 etarus e s’agatat a intru de unu situ de importàntzia Comunitària de is comunus de Uda, Assèmini e Silìcua, giai a 20 Km de Casteddu. Po sa mannària arrapresentat su padenti de mància mediterrànea  prus stèrria de totu su Bacinu Mediterràneu.

A intru ddoi funt paricis moris e si podint amirai is urtimus pegus de cerbu sardu.

Sa riserva est oberta a tot’annu su sàbudu e su domìnigu (atóngiu, ierru e beranu de is 9,00 a is 18,00; in s’istadi de is 08,00 a is 19,00; me in austu sceti cun prenotazioni) Est serrada su 25 de mesaidas e su primu de gennàrgiu.

Po trumas e scolarescas cun fueddu donau.

 

Po ateras iscedas bisita su situ www.oasiwwfmontearcosu.it


S’OLIVÀRIU

Su parcu urbanu de “S’Olivàriu”, fulcru de sa fida sotziali e polu aministrativu de sa bidda de Uda, est su chi abarrat de unu olivàriu ultrasecolari chi fiat de propiedadi de sa famìllia nòbili de  is Contis Serra. Su prus connotu de issus est Francesco Maria Serra, polìticu e ministru de su Rènniu de Sardìnnia in su 1848.

Sa pranata de s’Olivàriu est de sa prima mitadi de su 1800 e fiat cumposta de 1500 matas di olia. Finas a sa metadi de is annus ’70 sa sienda a-n-ca s’agatat “S’Olivariu” fiat a ortus.

De totu cuss’àrea manna abarrant feti 1500 mq. Chi cumprendint su parcu cun sa domu comunali.

Ondì is abitantis donant unu valori nou a s’olivariu de is Conti Serra. In su linguatzu modernu de is udesus “S’Olivàriu” est connotu cumenti a “Su Parcu”. Difatis, in totu s’annu, s’areaest abitada de pipius e piciocus, mescamenti po acuntèssias particularis.

De paricis annus s’olia de “S’Olivariu” benit arregorta e fata a ollu de is volontarius de s’Associatzioni Onlus S’intzidu. S’ollu benit imperau po sa sagra annuali de sa “Bruschetta”. Po custa ocasioni benit cumbidau gratis, a totus is chi passant, su pani arridau cundiu cun s’ollu di olia de “S’Olivàriu”.

In s’istadi, invècias”Su Parcu” acatat s’acuntessia, oramai famada, “Birrajò Street Beer Festival” organizada de sa Consulta de is giòvunus de Uda (Po informazioni si contzillat de  circai in su situ www.birrajo.com)

 

Po ateras iscedas bisita su situ www.sardegnanatura.com